FARAI UN VERS POS MI SONELH
Cantada en provenzal o langue d’oc, narra la aventura picaresca vivida por un clérigo quien durante la peregrinación a Santiago de Compostela es asediado por dos mujeres casadas que intentan seducirlo él finge ser mudo y las mujeres tratan de aprovecharse de la situación sin saber que es él quine se aprovecha de ellas.
Farai un vers pos mi sonelh
E’m vauc e m’estauc al soleh;
Donnas i a de mal conselh, e sai dir cals:
Cellas c’amor de chevaler tornon a mais.
Donna non dai pechaut mortau
Que ama chevaler leau;
Mas s’ama monge o clergau non a raizo:
Per dreg la deuria hom cremar ab un tezo.
En Alvernhe, part Lemozi,
M’en aniei totz sols a tapi:
Trobei la moiller d’En Guari e d’En Bernart;
Saludaron mi sinplamentz, per Saint Launart.
La una’m diz en son lati:
“O, Deus vos salf, don peleri!
Mout mi senblatz de bel aizi, mon escient;
Mas trop vezem anar pel mon de folla gent”.
Ar auziretz qu’ai respondut:
Anc no li diz ni bat ni but,
Ni fer ni fust no ai Montagut, mas sol aitan:
“Babariol, babariol, babarian”.
“Sor”, diz N’Agnes a N’Ermessen,
“Trobat avem que anan queren!
Sor, per amor Deu l’alberguem,
Que ben es mutz,
E ja per lui nostre conselh non er saubutz”.